The invisibility of the translator in environmental translation

[ES] La visibilidad del traductor ha sido una cuestión ampliamente debatida en los estudios de traducción a partir de posiciones ideológicas distintas, sobre todo durante el denominado postestructuralismo. A diferencia de otras tipologías como la traducción audiovisual o la literaria, en la especializada son pocos los casos donde aparece su nombre, como demostramos en un trabajo de investigación anterior, en el que, a partir de un corpus ambidireccional en catalán de textos medioambientales, sólo en un 16% de los casos se explicitaba el nombre del traductor (Bracho, 2004, p. 318). En este trabajo, pues, estudiamos una muestra actual, con rasgos similares a la de aquel corpus, para analizar su perfil y determinar cuál es el comportamiento, en este sentido, más de una década después de nuestras conclusiones anteriores.[EN] The question concerning the visibility of the translator has been widely discussed in translation studies from different ideological positions, especially during the so-called post-structuralism period. Unlike other types of translation such as audiovisual or literary translation, in the case of specialized translation the translator¿s name rarely appears, as demonstrated in previous research, in which, from an ambidirectional corpus in Catalan of environmental texts, in only 16% of cases was the translator¿s name made explicit (Bracho, 2004, p.¿318). In the present article, therefore, we study a current sample with similar features to that of the original corpus, with the aim of analyzing its profile and determining the behaviour, in this sense, more than a decade after our previous conclusions.This article has received financial support from research projects FFI2015-68867-P, funded by the Spanish Ministry of Economy and Competitiveness.Bracho Lapiedra, L.; Mac Donald, P. (2017). The invisibility of the translator in environmental translation. Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics. 30(2):440-464. https://doi.org/10.1075/resla.00002.braS44046430

L'ús identitari dels topònims i paratopònims referits al País Valencià en internet

La toponímia no és només la manera de denominar un lloc, sinó que és la representació d’aquest a través dels valors, creences, actituds, etc. Per tant, la morfologia que presente un topònim concret vindrà determinada per la llengua que el vehicule i per altres factors culturals. En aquest treball, doncs, s’analitzen els resultats d’aquesta representació en Internet, mitjançant la cerca de topònims referits al territori valencià, que presenten un major interés des del punt de vista ideològic, en diversos dominis i en les dues llengües que hi són oficials. L’objectiu d’aquesta cerca és estudiar a través de la toponímia i la paratoponímia no només com ens veiem nosaltres mateixos, sinó com ens veuen els altres, és a dir l’existència de la nostra identitat com a tal, amb quina morfologia, de quina llengua, on s’hi troben i, per tant, amb quina ideologia. Per a la realització d’aquest estudi s’ha fet servir un motor de cerca àmpliament conegut, determinant-ne les limitacions i establint-ne el nivell de fiabilitat, amb l’ús comparatiu i puntual d’un altre motor de cerca i amb l’anàlisi concreta de les pàgines web obtingudes

Anàlisi sociolingüística de l'evolució de la llengua catalana a la Universitat Politècnica de València (UPV)

[EN] The situation of the Catalan language in higher education is a significant indicator of its linguistic use in the academic world as well as the students` linguistic formation and the graduate students` specific communication skills in Catalan. Regardless of what is pointed out in the Law of use of the Valencian language and the European Charter for Regional or Minority Languages (point 879), the Universitat Politècnica de València¿s linguistic policy regarding the teaching in Valencian and the teaching of Valencian for specific purposes has suffered a drastic reduction compared to previous years; thus it can be asserted that such a language policy is against what is established normatively by a higher stage of proceeding which has outstanding consequences concerning the standardisation of Valencian in higher educationMontesinos López, AI.; Bracho Lapiedra, L. (2019). Anàlisi sociolingüística de l'evolució de la llengua catalana a la Universitat Politècnica de València (UPV). Zeitschrift für Katalanistik. (32):199-222. http://hdl.handle.net/10251/157494S1992223

Discourse Analysis and Terminology in Languages for Specific Purposes

Aquest importantíssim recull conté estudis i reflexions sobre temes rellevants en la recerca sobre LSP: anglès mèdic, el llenguatge de la publicitat i periodístic, telecomunicacions i terminologia informàtica, llenguatge comercial i jurídic... Malgrat que gran part dels treballs aplegats es refereixen a l'anglès, també hi ha que tracten l'alemany, francès i altres llengües. Conté textos en anglès, francés, portuguès i castellà

Light Verb Constructions as a Testing Ground for the Gravitational Pull Hypothesis. An Analysis Based on the COVALT Corpus

[ES] Este estudio tiene como objetivo probar la hipótesis de atracción gravitacional (GPH) sobre construcciones de verbos ligeros (LVC) que transmiten estados emocionales y eventos dinámicos en varias combinaciones de idiomas, con inglés y francés como lenguas de origen y catalán y español como lenguas de destino. Se basa en los subcorpus correspondientes del corpus de traducción COVALT. El GPH postula tres causas cognitivas de los efectos traduccionales: prominencia y conectividad del idioma de origen o de destino. Se espera que diferentes configuraciones de estas causas den como resultado una representación excesiva o insuficiente de las características de la lengua de destino. Este estudio intenta impulsar la teoría formulando hipótesis en el nivel más abstracto de los tipos de LVC en lugar de los LVC individuales. Los efectos previstos (infrarrepresentación de los LVC que transmiten estados emocionales y ninguna diferencia significativa para aquellos que transmiten eventos dinámicos) se confirman en cinco de las ocho situaciones en las intersecciones de los tipos de LVC y los pares de lenguas.[EN] This study aims to test out the Gravitational Pull Hypothesis (GPH) on Light Verb Constructions (LVCs) conveying emotional states and dynamic events in a number of language combinations, with English and French as source and Catalan and Spanish as target languages. It draws on the corresponding sub-corpora of the COVALT translation corpus. The GPH posits three cognitive causes of translational effects: source or target language salience and connectivity. Different configurations of these causes are expected to result in over- or under-representation of target language features. This study attempts to push the theory forward by formulating hypotheses at the more abstract level of LVC types rather than individual LVCs. The effects predicted (under-representation of LVCs conveying emotional states and no significant differences for those conveying dynamic events) are confirmed in five out of the eight situations at the intersections of LVC types and language pairs.Bracho Lapiedra, L. (2023). Light Verb Constructions as a Testing Ground for the Gravitational Pull Hypothesis. An Analysis Based on the COVALT Corpus. En Corpus Use in Cross-linguistic Research. Paving the way for teaching, translation and professional communication. John Benjamins Publishing Company. 12-33. https://doi.org/10.1075/scl.113.01mar123

La traducció en el discurs mediambiental en llengua catalana. Anàlisi i caracterització d'un corpus ambidireccional

En aquesta tesi es du a terme l'anàlisi i caracterització traductològica d'un corpus seleccionat d'acord amb els diferents àmbits en què es produeix el discurs mediambiental. Aquest corpus està integrat per textos en què la direccionalitat, respecte del català, ha estat tant directa com inversa, procés en què hi han intervingut diferents llengües amb l'objectiu d'analitzar, comparativament, qüestions de tipus discursiu tant a nivell macrodiscursiu com microdiscursiu. En el primer nivell es tracten qüestions relacionades amb els gèneres textuals mediambientals, la tipologia textual, els graus d'especialització, els suports textuals i l'edició. En el nivell microdiscursiu, s'analitzen, per una banda, els comportaments traductors sense intencionalitat ideològica evident, com ara aspectes culturals, terminològics, etc.; i de l'altra, els comportaments amb intencionalitat ideològica evident, com és el cas de les qüestions sociolingüístiques, de gènere, d'ètnia i els relacionats amb la toponímia. Una vegada elaborada l'anàlisi qualitativa dels aspectes que s'hi han detectat, s'estudia la rellevància d'aquests aspectes segons els àmbits de tradució, els gèneres textuals, els graus d'especialització i la direccionalitat del català per tal de determinar el seu valor quantitatiu global

What Do Young People Think of the Phenomenon of Immigration? A Corpus-Based Study of University Students Ideas and Attitudes as Expressed in EFL Classes

[ES] La inmigración es un fenómeno relativamente reciente en España. Durante las dos décadas que van de 1990 a 2010, el número de inmigrantes llegados aumentó y como noticia, ha pasado de ser un tema que rara vez ocupaba las portadas a ser un asunto que se abordaba la mayoría de los días en los medios de comunicación españoles. Con la llamada crisis económica, la atención prestada a la inmigración y a los inmigrantes pasó a un segundo plano debido a la mayor atención mediática y social al desempleo y a la situación económica, así como al hecho de que muchos jóvenes también emigraban ahora de España. Aunque se ha escrito mucho Aunque se ha escrito mucho sobre las actitudes de los españoles ante el fenómeno de la inmigración en general, especialmente a través de la investigación sobre la agenda setting y el framing (Igartua et al. (Igartua et al. 2004; Igartua et al. 2005; Muñiz-Muriel et al. 2008, entre otros), pocos estudios han abordado las ideas de los jóvenes y cómo estas actitudes pueden haber cambiado con el tiempo. Con el fin de contribuir a esta cuestión, presentamos los resultados de un estudio preliminar cuyo objetivo es investigar las actitudes de los estudiantes universitarios ante la inmigración cuando escriben en inglés como lengua extranjera. Varios centenares de estudiantes universitarios, tanto lengua materna española y estudiantes Erasmus han contribuido al Corpus MiLC (Andreu et al. 2010) que se ha desarrollado en dos etapas: en primer lugar, entre 2008 y 2013 (Corpus 1) y, en segundo lugar, durante 2017 (Corpus 2). En el presente estudio se analizan 150 composiciones de estudiantes cuya lengua materna es el español o el catalán o alguna de las otras lenguas habladas por los estudiantes Erasmus de nuevo ingreso. lenguas habladas por los estudiantes Erasmus de intercambio. Utilizando AtlasTi, se lleva a cabo un análisis cualitativo-descriptivo de los textos y se categorizan y analizan las diferentes actitudes según la opinión del escritor sobre la inmigración.[EN] Immigration is a relatively recent phenomenon in Spain. During the two decades from 1990 to 2010, the number of immigrants arriving rose sharply and as a news item, it had gone from being a subject rarely making the front pages to an issue that was being addressed most days in the Spanish media. With the so-called economic crisis, the attentiongiven to immigration and immigrants was assigned a much lower profile due to the increased media and social focus on unemployment and the economic situation, as well as the fact that many young people were also now emigrating from Spain. Although much has been written con- cerning Spanish people’s attitudes to the phenomenon of immigration in general, especially through research into agenda setting and framing (Igartua et al. 2004; Igartua et al. 2005; Muñiz-Muriel et al. 2008,among others), few studies have addressed young people’s ideas and how these attitudes may have changed over time.With a view to making a contribution to this issue, we present the results of a preliminary study which aims at investigating university students’ attitudes to immigration when writing in English as a Foreign Language. Several hundred university students, both of Spanish mother tongue and Erasmus students have contributed to the MiLC Corpus (Andreu et al. 2010) which has been developed in two stages: firstly, between 2008 and 2013 (Corpus 1) and secondly during 2017 (Corpus 2). The present study analyses 150 compositions of students whose mother tongue is either Spanish or Catalan or one of several other lan- guages spoken by incoming Erasmus exchange students. Using AtlasTi, a qualitative-descriptive analysis of the texts is carried out and the different attitudes are categorised and analysed according to the writer’s opinion on immigration.Mac Donald, P.; Bracho Lapiedra, L. (2020). What Do Young People Think of the Phenomenon of Immigration? A Corpus-Based Study of University Students Ideas and Attitudes as Expressed in EFL Classes. En Applied Linguistics and Knowledge Transfer. Employability, Internationalisation and Social Challenges. Peter Lang Group. 265-290. http://hdl.handle.net/10251/20107026529

Explicitation analysed through the use of contrastive and consecutive connectors in a corpus of French-Spanish literary translations

[ES] En este estudio pretendemos comparar, en primer lugar, la existencia de un mayor o menor uso de conectores en un subcorpus literario traducido del francés al español (FRLO-ESLT) y en un subcorpus escrito originalmente en español (ESLO); en segundo lugar, analizamos la base de las posibles diferencias encontradas en función de la relación semántica discursiva que evidencian estos conectores, y si responden a la técnica que en traducción se denomina explicitación. Para ello nos hemos centrado en dos tipos de conectores clave, pues vehiculan relaciones semánticas fundamentales en la comunicación humana: los conectores de carácter contrastivo y aquellos de carácter consecutivo. Este trabajo se enmarca dentro de una de las líneas de investigación del grupo COVALT (Corpus Valencià de Literatura Traduïda) iniciada con el estudio comparativo de estos mismos conectores en un subcorpus de traducciones del inglés al catalán frente a un subcorpus literario de catalán lengua original (Marco, 2018).[EN] In this study we intend to compare, firstly, the existence of a greater or lesser use of connectives in a literary corpus translated into Spanish and a corpus originally written in Spanish. Secondly, we analyze the basis of the possible differences found in terms of the discursive semantic relationship shown by the connectives, not forgetting if they respond to the technique that in translation is called explicitation. For this purpose we have focused on two types of key connectives, as they convey fundamental semantic relationships in human communication: connectives of a contrastive nature and those of a consecutive nature. This work is part of one of the lines of research of group COVALT (Valencian Corpus of Translated Literature) that was started with a comparative study of the same connectives in a subcorpus of translations from English into Catalan compared to an analogous corpus of originals in Catalan (Marco, 2018).Este artículo ha recibido financiación de la Secretaría de Estado de Investigación, Desarrollo e Innovación, dentro del proyecto con referencia FFI2015-68867-P.Bracho Lapiedra, L.; Peña-Martinez, G. (2020). La explicitación a través de los conectores contrastivos y consecutivos en un corpus de traducción literaria en el par de lenguas francés-español. Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics. 33(2):357-383. https://doi.org/10.1075/resla.18012.braS357383332Becher, V. (2011). When and why do translators add connectives? Target, 23(1), 26-47. doi:10.1075/target.23.1.02becDelport, M.-F. (1985). Les horloges du traducteur. Bulletin Hispanique, 87(3), 363-386. doi:10.3406/hispa.1985.4568Denturck, K. (2012). Explicitation vs. implicitation: a bidirectional corpus-based analysis of causal connectives in french and dutch translations. Across Languages and Cultures, 13(2), 211-227. doi:10.1556/acr.13.2012.2.5Klaudy, K., & Károly, K. (2005). Implicitation in Translation: Empirical evidence for operational asymmetry in translation. Across Languages and Cultures, 6(1), 13-28. doi:10.1556/acr.6.2005.1.2Marco, J. (2018). Connectives as indicators of explicitation in literary translation. Target, 30(1), 87-111. doi:10.1075/target.16042.marNølke, H. (2007). Connectors in a cross-linguistic perspective. Information Structuring Resources in Contrast, 7(2), 167-183. doi:10.1075/lic.7.2.05nolSéguinot, C. (1988). Pragmatics and the Explicitation Hypothesis. TTR : traduction, terminologie, rédaction, 1(2), 106. doi:10.7202/037024arToury, G. (1995). Descriptive Translation Studies – and beyond. Benjamins Translation Library. doi:10.1075/btl.4Traugott, E. C. (2007). Discussion article: Discourse markers, modal particles, and contrastive analysis, synchronic and diachronic. Catalan Journal of Linguistics, 6(1), 139. doi:10.5565/rev/catjl.128Vinay, J.-P., & Darbelnet, J. (1995). Comparative Stylistics of French and English. Benjamins Translation Library. doi:10.1075/btl.11Zufferey, S., & Cartoni, B. (2014). A multifactorial analysis of explicitation in translation. Target, 26(3), 361-384. doi:10.1075/target.26.3.02zu

El model de llengua del català en el corpus COVALT: estudi ortogràfic, morfològic i lèxic

[CA] En aquest treball pretenem esbrinar el modell de llengua que segueixen els traductors en les obres pertanyents al corpus COVALT, compost per textos en alemany, anglés i francés, publicats al País Valencià durant la dècada de 1990 a 2000, i traduïts al català, tot comparant-los amb un corpus d'originals en català amb les mateixes característiques d'edició.[EN] In this work we aim to find out the language model followed by the translators in the works belonging to the COVALT corpus, composed of texts in German, English and French, published in the Valencian Country during the 1990s and 2000s, and translated into Catalan , while comparing them with a corpus of originals in Catalan with the same editing characteristics.Aquest llibre ha rebut finançament dels següentsd projectes d'investigació FFI2015-68867-P, del Ministeri d'Economia i Competitivitat d'Espanya, i UJII-B2017-58, del Pla de Promoció de la Investigació de la Universitat Jaume IBracho Lapiedra, L.; Peña-Martinez, G. (2019). El model de llengua del català en el corpus COVALT: estudi ortogràfic, morfològic i lèxic. En El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica. Shaker Verlag. 13-36. http://hdl.handle.net/10251/200972133